.jpg)
La platja desperta a passos lents.
Les estrelles s'apaguen,
el mar xiuxiueja la pau.
Del rosa al taronja,
el cel es pinta de colors,
i el mar es desperta esmeralda i turquesa.
Un pescador solitari,
l’ombra a l'alba,
mentre la muntanya dorm,
en boira gentil.
Aire, salnitre, promesa del dia.
Raigs d'or dansen sobre l'aigua vora la platja,
el mar vibra, mil centelleigs sense fi.
Gavines trenquen la quietud del matí,
.jpg)
criden i s'eleven al
cel, magestuoses,
buscant assossec a la brisa.
Cafè i sal, aroma que ens uneix.
El sol s'alça, rei de la llum,
banya el Poble amb el seu fulgor.
El mar convida,
un blau sense igual.
No és només un alba,
és màgia a l'ànima del que medita en
pau...
-o-
.jpg){kind=link}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada