Presentació del llibre “Misión Gliese” a Ca s’Artiller el 5 d’abril de 2025

 

Abans de la presentació del llibre vull agrair les intervencions d’en Jordi Vidal, col·laborador del suplement Bellver del Diario de Mallorca, director de narrativa de Documenta Balear (editora del llibre), d’en Jordi Cloquell, ànima de Ca s’Artiller, glosador, músic, narrador, escriptor, ballador, impulsor de cultura, i moltes coses més, i finalment la del meu germà Llorenç, matemàtic, professor d’institut i d’universitat, expert en noves tecnologies, acadèmic electe de la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears i apassionat de la rellotgeria solar.

 El meu llibre és una novel·la de ciència-ficció, amb una mica de relat històric i una mica de fantasia.

 Uns dels recursos més utilitzats a les novel·les de ciència-ficció és els dels viatges en el temps. Si ens cenyim allò que diu la ciència i segons la teoria de la relativitat, que va proposar Einstein, el viatge al futur és, en certa manera, possible. Si un objecte es mou a velocitats properes a la llum, el seu temps transcorre més lentament que per a algú que roman en repòs. Però, en canvi, no s’ha pogut demostrar que es pugui viatjar al passat, encara que només sigui teòricament. Una teoria també proposada és la del multivers. Els multiversos podrien ser còpies o versions (universos paral·lels) del nostre univers. El conjunt d’universos seria el multivers.

 Els viatges en el temps són el recurs més conegut en la ciència-ficció. A la ficció es pot viatjar al futur o al passat, podem fer el que vulguem, tenim màniga ampla.

El viatge al passat, en la ficció pot ser mutable, és a dir, que es pot canviar el passat; immutable, no es pot canviar; o alternatiu. 

Tenim molts d’exemples de viatges en el temps en obres literàries com La màquina del temps d’en H. G. Wells el 1895 (o 1883 segons César G. Antón ), Com aturar el temps d’en Matt Haig al 2017 o Caballo de Troya d’en J.J. Benítez el 1984.

 També en tenim exemples als còmics: El lladre del temps d’en Jan, Juan López Fernández el 2013 al número 158 de Superlópez. A la sèrie “Magos del humor”, The Uncanny X Men. Dias del futuro Pasado de Chris Claremont, John Byrne i Norman C el 1981 o El quinto Centenario de Francisco Ibañez el 1992, un dels còmics més divertits d’en Mortadelo y Filemón. 

Al cinema trobam pel·lícules com Regreso al futuro de’n Robert Zemeckis al 1985, Terminator d’en James Cameron de 1984, Harry Potter i el presoner d’Azkaban d’en Alfonso Cuarón (2004) o El planeta de los simios den Franklin J. Schaflner de 1968. 

O a sèries de televisió com El ministerio del tiempo, Dark, Doctor Who i Outlander.

 També hi ha exemples de viatges en el temps a través de la religió: a la mitologia hindú quan en Vishnu Purana esmenta la història del rei Raivata Kadumi que viatja al cel per trobar-se amb el creador Brahma, quan torna a la terra han passat moltes eres. 

També al budisme, quan el deixeble de Buda, Kumara Kassapa, explica a Payasi que el temps al cel transcorre de manera diferent a la Terra. 

O a un Conte Japonès quan Urashima Taró parla d’un jove pescador Urashima-no-ko que viatja a un palau submarí durant tres dies i quan torna a la terra, han passat tres-cents anys.

 Al Judaisme, quan Honi HaMe’agel, al s. I, va veure un home sembrant un garrover, el fruit del qual apareix després de diverses generacions, més tard, aquell dia, Honi se’n va asseure a descansar i en despertar-se va veure un home recollint els fruits del garrover, havien passat dues generacions, ja que el que collia el fruit era el seu net. 

Els cristians, amb els fets d’Els Set dorments d’Efes, que es van amagar en una cova el 250 dC per escapar de la persecució dels romans, es van quedar adormits i es van despertar tres-cents anys després, quan l’imperi romà ja era oficialment cristià. 

L’Islam conté una cosa semblant: un grup de joves van escapar de la persecució en una cova i van emergir centenars d’anys més tard.

 Misión Gliese. El enigma de la Tierra Prometida és una idea de fa molts anys que ara, amb la jubilació, he pogut plasmar en paraules. Jo som un aprenent curiós la novel·la comença a un futur pròxim, en 2032, a un món caòtic a causa del canvi climàtic i a la tirania dels poderosos.

 

Un grup de científics, de manera secreta prepara una expedició a un planeta proper anomenat Gliese, un exoplaneta existent a vint anys llum. La idea és que un grup d’exploradors s’instal·lin i preparen l’arribada de noves persones per salvaguardar l’espècie humana. Gliese està relativament a prop de vint anys llum, a la constel·lació de la Balança, fora del sistema solar i a la vegada prou enfora. Tardaríem vint anys viatjant a la velocitat de la llum per poder arribar-hi.

 Misión Gliese és un llibre d’aventura i acció. Moltes de les idees surten de manera molt curiosa. Sorgeixen en moments de meditació i pràctica de ioga. Soc un principiant a la pràctica de ioga i meditació, com el camí per entrenar la ment i l’esperit, com a concentració de l’atenció que cerca calmar la ment. Malauradament, no aconseguesc meditar, ja que la meva ment va d’una idea a una altra sense parar, com un remolí d’idees. Meditant han sorgit moltes de les accions del llibre. La meva intenció és que l’acció i els personatges no siguin els típics dels Estats Units. La majoria dels personatges, el gruix de l’expedició, són espanyols, com a homenatge a la nostra cultura i història d’exploradors.

 La resta de l’equip prové de països distants, per fer el grup més heterogeni. Són de Xina, Sud-àfrica, Portugal, Guatemala o Kenya, La majoria dels personatges són ficticis, però tenen trets físics basats en persones properes a mi, com amics, familiars o coneguts. Estic segur que ells, quan llegeixin el llibre, s’identificaran amb el personatge descrit.

 Les meves influències són els còmics d’en Tin Tin i n’Asterix, les novel·les de Julio Verne, George Orwel, H. G. Wells, Asimov o J.J. Benítez i la seva obra mes coneguda, Caballo de de Troya. Quant al cinema puc destacar pel·lícules com són Star Wars d’en George Lucas; Terminator i Avatar den James Cameron; Parc Juràssic de Steven Spielberg o Blade runner de’n Ridley Scott. També he rebut la influència d’un amic de la infància, en Tomeu Seguí, il·lustrador i narrador, Premi Nacional del Còmic 2009.

 El missatge que vull transmetre amb aquesta novel·la és que hem de canviar per salvar la humanitat, si no canviem els humans s’extingiran, però si els humans s’extingeixen el planeta es regenerarà sol, és qüestió de temps. Llavors altres espècies dominaran el món.

 

He fet un recull de frases que apareixen al llibre que són de plena actualitat. Són frases que parlen de medi ambient i de progrés:

 “La innovación y el progreso tecnológico se combinarán con la sostenibilidad y la protección del medio ambiente” (pàgina 27).

 “El mundo es nuestro escenario y nosotros somos los actores. La aventura apenas comienza” (pàgina 59).

 O de la guerra:

 “La guerra siempre ha sido una lucha por la adaptación y la supervivencia” (pàgina 126).

 “Si bien la defensa es nuestro escudo ante la amenaza de guerra, la paz es la brújula que nos guía hacia un futuro mejor” (pàgina 127).

 “Imaginemos un mundo donde la concordia reine, donde las palabras sean puentes y no armas, donde la comprensión venza al rencor. Un mundo donde la fuerza no se mida en cañones, sino en la unión de voluntades” (pàgina 128).

 O de la necessitat de rearmament, que està damunt la taula avui en dia per el conflicte d’Ucraïna:

 “La paz solamente puede alcanzarse con un equilibrio de poder. Si nuestros enemigos saben que estamos bien armados y dispuestos a defendernos, es menos probable que nos ataquen. Es una paradoja compleja. El desarrollo de armas puede ser tanto un instrumento de defensa como una causa de guerra. Depende de nosotros como sociedad, utilizar estas tecnologías de manera responsable y buscar soluciones pacíficas a las diferencias. El futuro es incierto. Sólo podemos esperar que la humanidad use su ingenio para el bien, no para la destrucción” (página 131).

 Per concloure he de dir que de vegades per veure amb claredat no n’hi ha prou amb obrir els ulls, s’ha d’obrir el cor. S’ha de deixar de banda l’acumulació de béns materials i s’ha de conviure en harmonia amb tothom.

 Com va dir Cervantes fa uns quants segles: “L’home s’esclavitza pel luxe i les vanitats, i oblida que la felicitat està en les coses senzilles de la vida”. O com va transmetre en Ramon Llull: “Si els homes sabessin estimar com saben pensar, el món seria ben ordenat”.

 

Moltes gràcies.

 

Antoni Sastre Moragues

 Muro, 5 d’abril de 2025