del Teatre, barrejant-se amb el murmuri expectant dels assistents.
No era una nit qualsevol; l'ambient familiar i recollit augurava una vetllada especial, dedicada a la presentació de "Missión Gliese. El enigma de la Tierra Prometida", la meva òpera prima de ciència ficció.
El petit escenari es va il·luminar i va revelar les dues persones centrals de l'acte.
A un costat hi havia jo, autor de l'obra, amb una mirada expectant que denotava la inquietud per les preguntes que em farien i les ganes de demostrar la profunditat del meu pensament.
A l'altre, Gaspar Caballero Femenias, el periodista nascut a Artà, la presència del qual afegia un toc de connexió local a l'esdeveniment.
La conversa va fluir amb naturalitat, com un diàleg entre vells amics. Gaspar va incursionar en la meva creativitat, abordant no només la meva faceta literària sinó també la meva obra pictòrica.
Vaig compartir com les dues disciplines s'entrellacen en el meu procés creatiu, alimentant-se mútuament i donant forma a la meva visió artística.
També vaig explicar com la
ciència ficció es converteix en un llenç per explorar temes profunds, i com les
imatges que plasmo als meus quadres sovint troben el seu ressò a les
descripcions dels meus mons imaginaris.
Nova llar per a la humanitat
El missatge central de "Missión Gliese" va ser un
dels pilars de la xerrada. Vaig detallar la rellevància de la recerca d'una
nova llar per a la humanitat en un futur distòpic, però també vaig emfatitzar
la importància de l'esperança i la resiliència davant de l'adversitat.
.jpeg)
Es va parlar de les meves motivacions, les meves pors i com
els arcs narratius contribueixen al potent missatge del llibre.
Un moment emotiu de la vetllada va arribar quan es va tocar el tema de l'activisme social present a la meva obra. Vaig manifestar que no em sento un activista tal com ho entén la societat.
Vaig explicar el meu compromís i com "Misión Gliese" no és només una aventura intergalàctica, sinó també una crida d'atenció sobre els desafiaments que enfronta la nostra societat actual: la crisi climàtica, la desigualtat i la necessitat d'un canvi profund.
Retrat amb un color fort
Els assistents van escoltar atentament, connectant amb la meva passió
per un futur més just i sostenible. L'ambient es va mantenir càlid i proper, amb somriures i
assentiments còmplices entre el públic.
Per acabar la nit, en un gest carregat de significat, em vaig aixecar i, amb un somriure, vaig fer entrega a Gaspar Caballero Femenias d'un retrat amb un color fort.
L'obra, vibrant i plena de vida, era un
testimoni visual de la meva admiració i agraïment al periodista. L'aplaudiment
del públic va omplir la Cafeteria del Teatre, tancant una vetllada inoblidable on la
literatura, l'art i el compromís social es van entrellaçar sota el mantell de
la creativitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada