Els paisatges a l'oli em permeten jugar amb la llum, el color i la textura de la natura, des de la calma dels camps fins a l'energia de les muntanyes.
M'agrada capturar la bellesa efímera que veig en la natura i traduir-la en una tela.
Tot i que la pintura no és la meva professió principal, és una passió que m'ajuda a expressar allò que no sempre puc comunicar amb paraules.
Pintar és una afició que em permet alliberar-me de les limitacions de la ciència i entrar en un món de lliure creació, on tot és possible.
Oli. Tardor 2016 90x60
Colors de tardor que conviden a una meditació profunda de la vida. Tot passarà. Les fulles cauran però en sotiran de noves, amb més força i color per una altra vegada tancar el cicle i tornar a començar. Tot passarà, tant allò bo com allò dolent...
Oli. Serralades. 2017 30x20
Penya-segats vorera de mar. Aquest quadre vol reflectir el sentit de la vida a través de les onades, arriben i se'n van. A la memòria i al record del meu Pare que ens deixar l’any 2017. Com tothom, ell va arribar en pau un dia i un altre dia se'n va anar, com havia vengut: amb amor i en pau. El quadre roman a l’Hospital de Caubet en agraïment al tracte i la cura que ens van oferir.
Pastel. La calma de la Cala. 2019 60x40
Em va cridar l’atenció el llum de la Mediterrània, la llum de la nostra terra, de la nostra mar... Els pastels o colors pastel són una família de colors pàl·lids que tenen un alt valor i una baixa saturació en l'espai de color
Oli. Torrent de Pareis, Sa Calobra 2020. 70x50
Icónic lloc mallorqui, conegut arreu del món. El torrent de Pareis ha inspirat nombrosos pintors, que l'han plasmat en les seves teles amb diferents estils i tècniques. Un exemple que la bellesa d'aquest racó de Mallorca continua vigent com un tema clàssic de la pintura local, tant entre creadors mallorquins com foranis.
Acrílic. Venècia. 2020. 90x60
Arran d’un viatge fet per aquelles belles terres, vaig voler plasmar un racó del nord d’Itàlia.
Oli. Sa Pedrissa. Deià. 2021. 90x60
La mar com a referent, la pedra com a bastiment. Pedra calissa blanca com a contrapunt i en contrast del mar mediterrani.
Oli. Port de Valldemossa. 2022 70x50
Les barques en un entorn idílic, el Port de Valldemossa. Aquest tram bell del litoral valldemossí allotja, en el seu vessant nord-occidental, un portet per a embarcacions, mentre que en el seu altre marge hi ha una caleta semicircular, el substrat de la qual està format per còdols, graves i restes de vegetació submarina.
Acrílic. Cala Agulla. Cala Rajada. 2020. 73x60
Ombra a la platja. Serenor que ens convida a la meditació.
Oli. Plà de Mallorca. 2023 40x30
Els nostres conreus. La feina dels avantpassats refectida en una terra roja envoltant el poble humil i auster i les muntanyes al paisatge del fons.
Oli. De caminada. 2023. 40x30.
No hi ha res millor que una caminada per la nostra terra gaudint del paisatge. Aquesta excursió voreja la costa des de Betlem fins a Es Caló de Cap Farrutx. El camí és molt fàcil de seguir i passa per algunes zones amb pins que proporcionen una agradable ombra en dies calorosos. El paratge és preciós, és de gran interès paisatgístic. Tota aquesta zona està protegida tant a nivell marítim com a forestal. Crida l'atenció el contrast de colors que es pot veure durant el camí. Els verds del bosc, els marrons i grisos del camí i els blaus de la mar atreuen la nostra atenció.
El jardí de Can Jordi. 2023
Bell racó del jardí de Can Jordi. Jardins que ens ajuden a la meditació amb el soroll de l’aigua, la bellesa de les plantes i els colors de les flors. Tot fa U.
Oli. Cala Deià. 2024. 70x50.
La força de la roca entrant a la mar. La fascinant biodiversitat que habita als voltants de Cala Deià, un ecosistema únic on la natura desplega la seva esplendor. I és que aquesta cala acull una rica varietat de flora i fauna que captiva els amants de la natura i els exploradors més curiosos.
Oli. Japó. 2024. 70x50.
Arran del viatge a Japó fet al 2024, amb l’oportunitat de romandre a un temple budista, vaig plasmar la meva experiència a aquest quadre.
Oli. Cala s’Almunia. 2025. 73x60.
Poques paraules a afegir, només la imatge expressa allò que tenim a vora la mar. La nostra estimada illa mai deixa de sorprendre'ns. Entre Cala Màrmols i el petit Caló des Moro s'obre la bellíssima Cala s’Almunia, una de les més apreciades de la costa de Santanyí. La seva breu extensió, d'uns 30 m de longitud per 10 m d'amplària, està ocupada per escars o casetes de pescadors amb rampes per llançar les barques a la mar.
Oli. De pesca. 2024. 73x60
La pesca a l'Albufera de Mallorca és una experiència gratificant que permet connectar amb la natura i gaudir de la tranquil·litat d'aquest bell paratge.
Oli. Records de la infància a la platja. 2024. 75x50
L'olor de salnitre barrejat amb protector solar encara em transporta a aquests estius infinits. Les tardes s'allargaven entre begudes i fruites de sabors impossibles fins que el sol s'amagava. Aleshores, tornàvem a casa cansats però feliços, amb la pell vermella i els cabells plens de sal, sabent que l'endemà la platja ens esperaria de nou.
Oli. De matances. 2024 73x60
Les matances mallorquines són una tradició ancestral arrelada a la cultura de l'illa, que es fa durant els mesos d'hivern. Aquesta festivitat, que se centra en el sacrifici i el processament del porc, té profundes arrels històriques i culturals. Les matances mallorquines són molt més que una simple tradició gastronòmica; són una expressió de la identitat cultural de Mallorca i un testimoniatge de la saviesa ancestral dels seus habitants.
Oli. Assecant figues per poder-ne menjar durant l’hivern. 2024. 75x50
Assecar figues a Mallorca és una tradició arrelada que permet gaudir d'aquest fruit deliciós durant els mesos d'hivern. El procés, que s'ha transmès de generació en generació, aprofita el càlid sol mediterrani per concentrar els sucres naturals de la figa, intensificant-ne el sabor i conservant-lo de forma natural. L'assecatge de figues és més que un simple mètode de conservació, és una pràctica cultural que reflecteix la connexió dels mallorquins amb la terra i les tradicions. És un llegat que es manté viu en moltes famílies, que continuen assecant les seves pròpies figues cada any.
Oli a espátula. Records de Japó. 2024. 90x60
Els racons del Japó, capturats amb l'audàcia de l'espàtula, revelen una bellesa crua i emotiva. No es tracta de la delicadesa del pinzell, sinó de la força i la textura que només pot aconseguir l'espàtula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada